Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 295
|
41.
Usos de per i per a davant d'infinitiu (2) / Hi ha papers per a endreçar o Hi ha papers per endreçar
Font
Fitxes de l'Optimot
Davant d'un infinitiu, és possible fer servir les preposicions per i per a en els parlars que distingeixen aquestes dues preposicions (valencià, tortosí, i en els parlars més occidentals del nord-occidental), o bé només la preposició per, en els parlars que només usen aquesta preposició (en la [...]
|
|
42.
Article neutre 'lo' + adjectiu / 'Farem tot lo possible' o 'Farem tot el possible'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Malgrat que, oralment, en els registres col·loquials s'usa l'article neutre lo, en els registres formals cal evitar aquesta forma i usar altres construccions.
Un dels casos en què se sol trobar l'article neutre en registres col·loquials és acompanyant un adjectiu. Per exemple: Farem tot lo [...]
|
|
43.
Canvi o manteniment de la preposició en davant d'infinitiu / el primer en arribar, el primer a arribar o el primer d'arribar?
Font
Fitxes de l'Optimot
Les expressions del tipus (ser) el primer, el darrer, l'últim, l'únic, etc. poden anar seguides de les preposicions en, a i de quan es troben davant d'un infinitiu. Per exemple:
Com sempre, el primer en/a/d'arribar va ser en Pere.
Els veïns seran els primers en/a/de queixar-se.
Aquell matí va ser [...]
|
|
44.
'va prometre portar-se bé' o 'va prometre que es portaria bé'? / Alternança entre l'indicatiu i l'infinitiu en les subordinades substantives
Font
Fitxes de l'Optimot
Els verbs transitius porten un complement directe. De vegades, aquest complement directe és una oració subordinada substantiva en indicatiu (que + verb) o bé en infinitiu. Per exemple es poden construir amb aquesta alternança alguns verbs de dicció, com ara prometre o jurar, o bé alguns verbs de [...]
|
|
45.
Article davant dels dies de la setmana / 'el dimecres' o 'els dimecres'? ('cada dimecres')
Font
Fitxes de l'Optimot
Quan els dies de la setmana es refereixen a un temps immediatament passat o immediatament futur, no duen article definit. A més, poden portar la data, que té una funció d'explicació, entre comes. Per exemple, si avui és dia 21 de novembre, podem dir:
Vindré dijous o Vindré dijous, 27 de [...]
|
|
46.
Article neutre lo + relatiu que / Lo que et volia dir o El que et volia dir?
Font
Fitxes de l'Optimot
Malgrat que, oralment, en els registres col·loquials s'usa l'article neutre lo, en els registres formals cal evitar aquesta forma i usar altres construccions.
Un dels casos en què se sol trobar l'article neutre en registres col·loquials és acompanyant el relatiu que. Per exemple: Lo que et volia [...]
|
|
47.
Abreviatura de article
Font
Fitxes de l'Optimot
art. L'abreviatura de article és art. [...]
|
|
48.
Ús de l'article davant dels noms de persona, d'animals i d'objectes singulars / 'en Pau Casals' o 'Pau Casals'?
Font
Fitxes de l'Optimot
En general, en registres informals s'usa l'article personal davant de noms de persona. Per exemple:
La Maria m'ha dit que vindrà.
En Josep sempre es queixa.
També és habitual usar els articles davant de noms d'animals domèstics o noms d'objectes singulars designats amb un nom de persona, com [...]
|
|
49.
L'article definit amb valor exclamatiu i interrogatiu / La de vegades que t'ho he dit! o Quantes vegades t'ho he dit!?
Font
Fitxes de l'Optimot
Els sintagmes nominals amb article definit es poden utilitzar amb valor exclamatiu o interrogatiu en alguns contextos. Es poden trobar aquestes construccions en exclamatives directes o indirectes, o en subordinades que depenen de verbs interrogatius. Per exemple:
La sort que té de tenir-te al seu [...]
|
|
50.
Ús de l'article davant de noms de festivitats: el Sant Joan o Sant Joan? / Preposició en noms de festivitats: al Nadal o per Nadal?
Font
Fitxes de l'Optimot
El mot Nadal i altres noms de festivitats com ara Cap d'Any, Sant Joan o Sant Jordi, quan indiquen una localització temporal (amb el significat de 'al voltant de', 'dins un període de temps'), no duen article i generalment van introduïts per la preposició per. Per exemple:
No sé què voleu fer [...]
|
